PIERRE DE RONSARD

Quand vous serez bien vieille, au soir à la chandelle,

Assise auprès du fe, devidant et filant,

Direz chantant mes vers, en vous esmerveillant:

Ronsard me celebroit du temps que j'estois belle.

Lors vous n'aurez servante oyant telle nouvelle,

Desjà sous le labeur à demy sommeillant,

Qui au bruit de mon nom ne s'aille resveillant,

Bénissant votre nom de louange immortelle.

Je seray sous la terre et fantôme sans os

Par les ombres myrteux je prendray mon repos;

Vous serez au foyer une vielle accroupie,

Regrettant mon amour et vostre fier desdain.

Vivez, si m'en croyez, n'attendez à demain:

Cueillez dès aujourd'hui les roses de la vie.

CWSA,P?

I've been living to see you.
Dying to see you,
But it shouldn't be like this.
This was unexpected,
What do I do now?

Memento mori

Quanta raó tenen aquells que diuen que sempre cal escoltar els grans. Sempre. No me'n cap cap dubte. No obstant, també crec que no se'ls ha de fer mai cas. Com les pedres de riu, després de tantes batzegades i embranzides, de tant com el corrent les va llepant, els grans queden llisos i polits a causa de les sacsejades de la vida. Sense arestes, ni irregularitats, ni puntes perilloses, tots iguals. Conscients que tots serem, algun dia, pedres perfectament suaus, cal que aprofitem tots els angles que ens queden, tots els costats tallants, les bandes punyents. Ja tindrem temps de ser macos i uniformes. Ara toca ser esmolats.

Hold on

Fins i tot la llum més petita del món et mostra la sortida quan ets dins la foscor més absoluta.

J

Tothom deia sempre que estava amargat. Jo al menys, ho havia sentit tota la vida. I la veritat és que ho semblava. No era el tipus de persona que desperta les ganes de somriure, ni de relacionar-s'hi. Massa jove per ser vell, massa gran per ser nen; no tenia un lloc per encaixar, i fins i tot jo, asocial per naturalesa, el veia massa absent de la pròpia realitat com per identificar-m'hi.

La primera conversa va deixar clar que no anàvem enlloc, i no obstant, va omplir un buit massa ample com per passar desapercebut. En queden molts, de buits; buidor que ningú més ha sabut omplir, fins ara.

Ell no és ningú. Jo no sóc ningú. Però som nosaltres.

L'atzar és un cabró, J. Potser per això simplement s'està enfotent de tu i la cosa no anirà a pitjor. Vull creure que així serà, perquè pensar en el contrari em fa massa por i m'engrapa les entranyes massa fort. No vull imaginar-me un món sense tu. Encara que no riguis mai, ets un molt bon motiu per somriure, i si un dia no hi ets, una part de mi se n'haurà anat amb tu.

Oxímoron

Solia pensar que estar sol era una putada. Que ningú pensi en tu. Que sentir-se sol era una de les pitjors sensacions possibles.
A hores d'ara, em fa més por pensar el contrari.

BOUND

Sometimes the only way to feel liberated is to have someone tie your hands behind your back.