Memento mori

Quanta raó tenen aquells que diuen que sempre cal escoltar els grans. Sempre. No me'n cap cap dubte. No obstant, també crec que no se'ls ha de fer mai cas. Com les pedres de riu, després de tantes batzegades i embranzides, de tant com el corrent les va llepant, els grans queden llisos i polits a causa de les sacsejades de la vida. Sense arestes, ni irregularitats, ni puntes perilloses, tots iguals. Conscients que tots serem, algun dia, pedres perfectament suaus, cal que aprofitem tots els angles que ens queden, tots els costats tallants, les bandes punyents. Ja tindrem temps de ser macos i uniformes. Ara toca ser esmolats.